Gràcies

Donar les gràcies mai no està de més... i jo només vull fer això, donar les gràcies. Aquest ha estat el pitjor any de tota la meva vida, sense cap dubte... hi havia dies en els quals no volia aixecar-me del llit, (i no per motius de son)... no hi havia cap nit que no plorés... la meva vida era completament un desastre... i, encara n’hi ha dies així de dolents, però sempre m’ he pogut recolzar en els meus amics, en tota la gent que m’envolta i en aquest blog de poesia que tant m’agrada escriure... i és que el meu vaixell no s’ha enfonsat del tot gràcies a que m’he pogut recolzar en tot el que he mencionat abans i han hagut moments en els quals m’ han tret més d’un somriure.Estic molt agraïda per tot.

Soc molt afortunada per poder estimar i per poder sentir-me estimada per aquesta gent tan meravellosa que m’envolta....

Només puc dir això, GRÀCIES... i mereixeu que vos doni les gràcies, perquè gent tan important com vosaltres mereix saber que el seu esforç, la seva forma de ser, la seva simpatia i les ganes que li posen a tot, estan reconegudes i lloades... 

No canvieu mai com sou, ningú pot tenir aquest poder... Sou com sou i jo estic molt feliç per haver pogut conèixer-vos així❤️

NOMS DE CARRERS

M'agrada caminar pels carrers

i fixar-me en el nom de cada un d'ells

fer-me preguntes

mentre intent descobrir

les històries de les quals varen sorgir...

Surt de ca meva plena de curiositat

mirant al detall tota la ciutat

els núvols, els àrbres,

els lletrers i els estels

cercant respostes per conèixer una mica més...

Històries que es formulen al meu cap

al meu cor

bategant amb força

dins una presó...

Cerc al diccionari les paraules que no entenc

fent un índex de la vida

guardat dins una carpeta del meu cervell...

En aquesta vida només estam de pas

i no tot és el que pareix ser

jo t'estim en secret

t'estim dins la meva llibertat...

NOU CURS, NOVA ETAPA...

''De vegades els finals

són el principi d'una nova etapa''

em va dir una persona molt important

dins un silenci que m'atrapa.

Aquests anys tan bons que s'acaben

m'han ajudat a comprendre

que no tot era com deien,

ni tan rosa ni tendre....

En un parell d'anys possiblement estigui

en la Universitat de Barcelona

fent una carrera

per poder arribar a ser professora...

I tot aquí haurà acabat

la meva vida tornarà a començar

amb noves persones i experiències

amb totes les virtuts i conseqüències

Ara estic molt trista

i no puc aturar de plorar

se'n van persones de la meva vida

amb les quals mai voldré

deixar de contactar....

Jo sempre estaré per tothom

gràcies per convertir-me en qui soc

sempre vos estimaré

i ''que tot vos vagi bé'' 

Punt mort

Estic en punt mort

cada vegada que et cerc

i per molt que et cerqui

no et trob...

Estic en punt mort

cada vegada que em parles

i per por a parlar-te

m’amago dins el fred silenci...

Estic en punt mort

cada vegada que mir enrere

i record moments

en els que el temps no matava...

Estic en punt mort 

en cada situació amb tu

perquè estic al meu món

i tu ets el centre del planeta...

I'm so hollow

Tornaria enrere aquests anys ,

sabent tot el que hauria de passar

només per poder tornar  conèixer-te 

i reviure cada moment al teu costat...

Dorm núa sota el llit,

arropada pels silencis més profunds,

sentint la calor dels llençols

i l'intens fred de la nit...

Record la sincronia dels teus llavis

pronunciant el meu nom amb tendresa

unes lletres que converteixes en màgiques

perquè tenen la sort

de sortir de la teva boca amb delicadesa...

Si veig els teus ulls...

calma... 

calma i serenitat...

aparèixes quan ho creia tot perdut

però em tranquilitza estar al teu costat...

Tornaria enrere aquests anys...

i no només una sola vegada...

tornria enrere totes les que facin falta

per xiuxiuejar-li al destí:

''gràcies per posar-li al meu camí''...

Les cançons següents em transmeten molta calma i serenitat... Hi ha dues coses en aquest món que em relaxen més que les altres, Una d' elles és escriure poesia (encara que no ho faci massa bé, em tranquilitza igual i sent que puc contar tot el que passa al meu interior, i quan ho faig, em sent millor persona) i l'altra cosa és escoltar música, i m'agrada tota la música (menys el reggaeton o el trap), des de cançons de música clàssica alemanya o anglesa, fins a cançons en català de grups no molt coneguts entre gent del meu entorn... sempre m'han mirat de forma un poc extranya per això. Però em sent ben orgullosa....

Cafè

Somriures per fora,

llàgrimes per dins...

et miraria cada hora

però estic feta bocins...

Rialles incontrolables

si estic devora de tu

el meu cor batega amb força

en un moment oportú...

Com les ones quan xoquen contra les roques

els meus sentiments brillen com la llum

fuig dormint moltes hores

però als meus somnis només record el teu perfum...

L'oloreta a cafè

i estar en la terrassa d'un bar,

no són gens comparables

amb estar un segon al teu costat...

VULL SENTIR-TE A PROP

Tenc por...

a dormir-me i aixecar-me de nou...

a  presenciar una altra matinada

sense escoltar el teu renou...

Vull fugir d'aquí,

em sent pressa d'aques món,

somriure com cada pic

que pens en el teu record...

Canviar-li els papers a la vida,

que em tracti bé,

que no em deixi tirada

com una bossa de plàstic al carrer...

Vull sentir-te a prop...

tan a prop que pugui escoltar com respires

i comparar aquest melòdic só

amb milions de poesies...

Vull sentir-te a prop...

tan a prop que s'enllacin els nostres cors

i deixar de sentir

que  m'enfons en un pou

del que ja no tenc ganes de sortir...

ELS TEUS ULLS

  SI PARLO DELS TEUS ULLS
Si parlo dels teus ulls em fan ressó,
cadiretes de boga i un ponent de coloms...
els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressó,
profundíssimes coves i ritmes de peresa...
els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressó,
platges desconegudes i quietuds d'esglèsia...
els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressó,
melicotons suavíssims i olor de roba antiga...
les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressó la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos,
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci... - Miquel Martí i Pol

ELS TEUS ULLS

Gotes de pluja,

flocs de neu,

raigs de sol

i fulles caigudes a la tardor...

Que el temps passa,

la vida se m'escapa

i no he aprofitat cap oportunitat

per ensenyar-te què significa la paraula ''estimar''...

Quan em parlen dels teus ulls,

dels teus dos abismes negres,

m'enfons dins un caramull

de paradisos sense finestres.

Vull palpar l'eternitat amb tu,

escoltar la teva veu

fins a aconseguir la plenitud

i mai més tornar a dir-te ''adèu''...

Tenc aquesta sensació

El meu cosí se'n va, i és horrible contar els dies que queden perquè se'n vagi una persona que tant estimes, una persona que semblava que sempre estaria al teu costat encara que costi el que costi...

Tenc aquesta sensació

de quan esperes una cosa

amb molta il·lusió...

Esper un regal per tu

amb moltes ganes de veure

el teu somriure

i els teus ulls tendres...

Vull tocar les teves mans

fràgils i suaus

i li cantaré a la mar 

fins quedar-me sense veu 

perquè em pugis escoltar

enmig de la pau...

Vola i torna enrere

un camí per davant

no significa que no puguis tornar.

La teva llar sempre estarà

on trobis confort i estabilitat,

T'estim,

no ho oblidis mai.

(aquesta foto me la vaig fer ahir i m'agrada molt encara que no tengui res a veure amb el poema )

TEATRE

El teatre d'avui ha estat meravellós,

molta atenció darrera dels silencis

i emocions...

He disfrutat com una nina petita,

visualitzant cada escena,

escoltant cada paraula dita...

Des de Quim Monzó,

fins a Joan Maragall,

uns poemes tan profunds,

que m'omplien de sensacions difícils d'explicar

enviant-me a una altra realitat versemblant.

Les paraules expertes 

de fabulosos poetes,

connectaven amb mi

amb tanta facilitat,

que no volia que el teatre mai acabàs.

Al·legria

''I al·legria,

ses velles se xapen de riure,

els dies s'acaben

i els fars il·luminen

les góndoles entre ses cases.'' - Antònia Font

Et cerc amb la mirada

i no et trob...

ni als teus ulls plens d'il·lusió

al fons del passadís...

Tot s'ha trastornat...

 el meu ànim cau en picat

i ja no tenc aquesta al·legria

per aixecar-me cada dia...

Però et mir amb plena llibertat

i sóc incapaç de pensar en altres coses,

sóc una estúpida egoïsta

i vull guardar-te al meu cor...

No deixar passar l'ombra

que intenta arrebatar-te del meu costat

ni tallar les ales que m'eleven

quan de la teva mà

vull començar a volar...

Amor....

del meu cor ningú et treurà,

com les cançons d'Antònia Font

que no surten del meu cap...

HI HA DIES

Hi ha dies..

en els quals no vols fer res...

vols desaparèixer

i no tornar mai més...

Tenim impulsos...

per marxar...

anar a una altra part

i evadir-nos de la realitat...

Fugir de tot...

dels moviments ferotges

de les agulles dels rellotges...

Passen massa ràpid

quan estic davora tu

i massa lent

quan no ens veim...

El temps em castiga

per qualsevol motiu que no entenc

i tu em castigues,

per això només et puc dir...

''Recuérdame''

CLEMENTINA ARDERIU

Me pos nirviosa

quan estic a prop de tu,

les galtes envermellides

i la rialla constant...

Estic enamorada de la teva forma de parlar,

dels teus ulls,

i del teu respirar...

M'agrada contemplar-te,

em crides l'atenció

i em mor per besar-te

a cada racó...

Ets l'obra d'art

més impactant

que cap escultor 

podria haver creat....

NO SÉ

No sé què penses quan em veus,

però jo sent

com si se m'aturàs 

tot el cos....

Una sensació

que comença a paralitzar-me el cor,

puja fins al cim del meu cap,

baixa fins a la punta dels meus peus..

La resta del món emmudeix

i els nostres ulls es troben

en un moment de calma.

Qued completament embadalida

amb la teva presència...

No sé què fas en mi que m'encanta,

però quan estic trista

et mir,

em somrius...

i ja està tot perdut...

No sé res,

pero sabent que t'estim,

ho sé tot...

ESTAVA ALLÀ

''M'agradaria dir
que
aconsegueixes
que me tremolin els genolls,
però
per ser honest
i del tot sincer,
tu
fas que el meu cos s'oblidi
per complet
fins de que té genolls'' - Tyler Knott Gregson

Estava allà...

no sabia on amagar les ganes de cridar

volia dir-ho tot,

però el nus que tenia a la gargamella,

m'impedia reproduir qualsevol tipus de soroll...

Va ser un error mirar-te als ulls,

als llavis i a les mans,

aquelles tendres i suaus 

que me convidaven a agafar-les

com si fossin unes fràgils claus...

Pens en la força de les teves paraules

i en l'impacte que causaren en mi,

com un cotxe sense equipatge,

sense curs ni camí...

Vull besar-te...

plorar...

 i sentir que si començ,

no tornaré a aturar...

...

MAI RES HO PODRÀ CANVIAR...

''Hauries de saber això:
que t'estim,
que sempre t'he estimat
i res,
cap força en aquest
univers, 
pot fer 

que deixi d'estimar-te'' - Tyler Knott Gregson

Tancada entre les parets de casa

pensant únicament en les teves paraules

recordant com m'agrada el teu somriure

morint per no poder tornar a ver-lo mai..

Plorant en cada cantonada

veure't en cada cançó

imaginar-te en cada carrer de Palma

sospirant per la teva olor...

Protagonista de tots els llibres

i també de tots els poemes

ja no seré mai més lliure

vull fugir d'aquests dilemes...

Torna,

agafa'm la mà,

mira'm als ulls,

i vine amb mi,

comencem de nou...

T'estim

moriré quan no estiguis aquí...

amb cada record

i no podré suportar-lo

això em superarà...

Vull mirar-te als ulls dia a dia

i sentir que el meu llar ha arribat

només si estàs al meu costat...

T'estim...

i mai res ho podrà canviar...

POLS...

Aquell moment va ser el detontant...

va rompre el meu cor

d’una manera tan senzilla 

que pareixia de cristall...

Vaig estar pensant hores i hores,

i vaig estar plorant,

encara que jo prefereixi dir 

que els meus ulls estaven suant...

Mai havia sentit aquest dolor,

aquesta sensació...

la força de mil gegants 

enrollant el meu cor...

Vull desaparèixer d’aquest món,

esborrar tot aquest temps

i no tornar a mirar-te als ulls 

aquell moment en que em vaig enamorar de tu...

Ara desapareixes

i tota la màgia se’n va amb el vent,

perquè el meu cor

queda reduït a pols...

QUÈ DIFÍCIL ÉS AIXÒ

Què difícil és això...

no poder canviar la meva cara d'estúpida

que se'm queda al mirar-te...

Mai em cansaré d'escriure

el que sent per tu,

ho lament,

però sé que t'estim.

T'estim en cada cantonada,

t'estim en cada cançó,

en cada poema,

en cada record...

Jo d'això no tenc control

i la teva veu,

sona com el to de trucada

de la meva vida...

M'agrada mirar-te als ulls,

aquells ulls tan tendres i encisadors que tens...

aquells ulls perfectes

que m'agradaria que fossin

el primer que vegi en despertar...

NO TE'N VAGIS

La gent no sap viure,

va amb les sabates ben fermades,

mentre que jo vaig descalça per la vida,

sentint cada emoció com si fos

la darrera vegada en sentir-la.

No s'aturen a mirar els estels,

ni a comprendre que marquen un camí,

brillant amb més força 

les passes que hem de seguir...

Han d'aprendre a escoltar,

que el més mínim renou,

és un món

i l'hem d'aprofitar

perquè ja no el tornarem a presenciar...

He après a viure,

a mirar

i a escoltar

pos atenció en cada ganyota que fas,

en cada paraula que dius

i en cada fregament amb la teva pell...

Moriria si un dia te n'anassis

sense dir res...

ni donar tan sols una explicació...

perquè el meu darrer sospir

serà amb la confessió 

de tot el meu amor...

CARTES

Tenc un paper i un llapiç,

tenc les paraules,

tenc les ganes,

però no el moment.

Tenc la carta,

escrita i reescrita

i la teva imtge gravada al meu cap...

Vaig pensar quan donar-te-la

i ara toca esperar...

És difícil veure't i no parlar,

no somriure't, no plorar...

T'ESTIM! Ho saps?

Et mir

i moltes preguntes es formulen al meu cap...

Qualque dia això acabarà?

Aquest sofriment...

aquesta por de fer-te un petó 

i que la gent digui de tot...

Ja és igual...

no m'importen les paraules de la resta,

perquè ''sé amb tota certesa,

que l'única finalitat del meu amor,

és senzillament això.. l'amor''

VERSOS A MALLORCA

M'agrada Mallorca...

m'agrada veure la puresa de les ones,

i la seva bravesa desmesurada

impactant contra les roques.

Respir un aire acollidor,

que m'omple els pulmons

de tranquil·litat

i pau interior...

M'agrada la història de la meva terra

en l'època dels àrabs

i del polifacetisme d'en Llull.

Sent passió pels mallorquins,

encara que també estic orgullosa

de les meves arrels andaluses.

Però Mallorca m'ha regalat

una vida on he coincidit amb el teu pas,

i només per tenir el privilegi 

de coneixer-te, 

Mallorca, t'estic molt agraïda.

RES IMPORTA

Asseguda davant un mirall 

intent recordar el reflex dels teus ulls

aquell moment en que fixos,

observaven els meus...

Em faig una introspecció 

per intentar trobar al fons del meu cor,

al manco un sol lloc

on no s'hagi escoltat el teu nom.

Pens que res importa,

si realment estimes a qualcú...

i sent un cert ressentiment 

cada vegada que et mir

mentre que fas coses senzilles i quotidianes

com somriure o parlar,

caminar o badallar

i no puc dir-te que t'estim...

Que el nostre fregament 

inunda d'al·legria el meu cor

i la teva veu 

sona com una ''Experiència religiosa.''

''Quan et vaig veure i em vaig enamorar, tu vares somriure perquè ho sabies...''

DIA DEL LLIBRE

 Avui és un dia especial

un dia en el que  reconeixem 

cents i cents d'anys de treball. 

Avui, vint-i-tres d'abril

és un dia que mereix ser recordat,

en el qual, escriptors i poetes surten a l'exterior,

a transmetre a la societat 

que les portes del sentiment i imaginació

estan obertes per tothom.

Els llibres són un art que no té regles,

estic farta del príncep que salva a la princessa

 ho he canviat, 

ara és ella qui mata al gegant

 per  poder salvar triomfant al seu amat...

El príncep agraït li regala un llibre

perquè en cada història lluiti lliure.

M'grada la poesia,

m'agrada estimar,

m'agrada llegir sense poder aturar.

Avui és el dia del llibre 

i hem de celebrar 

totes les històries 

que la ment dels escriptors i escriptores 

ens han regalat.

Feliç dia lectors,

feliç dia escriptors,

feliç dia del llibre a totes i a tots.

INVISIBLE

Tot és extrany

si no sé qué dir,

i una fina boira

m'amaga darrere de la teva presència.

Tenc por de desaparèixer

quan no em veus

i t'ocultes en els teus pensaments

i si, em sent invisible.

M'agradaria saber si penses en mi,

si penses en mi en un sol moment 

de les vint-i-quatre hores

que jo pens en tu.

No pissis el meu cor,

per favor, t'ho deman per favor,

cada vegada que passes pel meu costat

sense aturar-te a recollir els trossos del meu cor

despenyats per la teva calor.

Aquesta sensació en la que visc,

inhòspita,

m'inspira a continuar malgrat el sofriment,

perquè quan arribi ''el moment'',

miraré enrere i veuré que,

l'espera ha valgut la pena. 

Per favor, t'ho deman per favor,

no pissis el meu cor,

invisible pels teus ulls, 

je t'aime beacoup mon amour.

VA PER TU

No ens veim tant com abans

i em nego a pensar 

que ens esteim allunyant.

Me dona igual el que pensi la resta,

enyor el tacte de les paraules,

aqueixes que m'abraçaven

aquells dies de no anar de festa.

Sent la necessitat

de mirar-te,

agafar-te la mà 

i abraçar-te.

La vida ens posa obstacles,

i si hem de superar-los,

és més divertit jugar a contar-nos

que el dia que et deixi d'estimar,

la llum del propi sol

s'haurà apagat.

No m'imagin una vida

sense poder mirar el color dels teus ulls,

i la teva mida

que eclipsa la bellesa de tothom

dia a dia...

Per a mi,

el millor regal,

és saber

que sempre estaràs al meu costat...

PLANETES

Les constel•lacions....

un conjunt d’estels units simètricament,

connexió la qual crea una visió molt bella del cel..

Pas les hores endinsada en un pensament
plena d’una solitud  que m’absorveix
intrigada en la forma de les fulles
d’aquells arbres que van envellint
en aquell parc tan serenament buit.

De tots els estels del món,
tu ets el meu preferit,
aconsegueixes il•luminar el meu cor
com ningú no ho havia aconseguit.

La gent creu que la solitud és angoixant,
però a mi m’agrada,
el món recobra una altra perspectiva,
però ja no sé qué és la tranquil•litat.

Has arribat a la meva vida
marcant el teu pas
com si d’un terratrèmol es tractàs.

Intent estalviar energia
perquè  després se m’escaparà,
però només en tinc prou
amb mirar-te als ulls.

Adorables les teves galtes envermellides,
són el meu xut d’adrenalina
i podria cantar-te tota la nit,
i tot el dia.

Les nits d’hivern vull abraçar-te,
i a l’estiu a l’aire lliure besar-te,
amb les nostres mans agafades,
comprovant que la vida en altres planetes
és probable,
per cada pic que em portes a altres galàxies,
et don les gràcies
quan miram els estels i constel•lacions
al llit, al sofà i a l’interior.

Nou vídeo a youtube

https://youtu.be/LW-bEED_zdI

1.0 Ignorau la meva cara, en vídeos és pitjor que habitualment jajajaj
2.0 Anau al link i deixau un comentari dient qué vos pareix, (tant si trobau que és una merda com si trobau que no està mal del tot)

LA VELOCITAT DELS DIES

Vaig caminant pel carrer,

esquivant les branques de la vida,

a una època on pot ploure i fer sol

amb les ganes contingudes...

Primavera retardada

on el bon temps és aplaçat,

sent com xoquen la pluja i el vent

cada vespre a la meva finestra.

M'agrada escoltar la pluja

impactant contra el sòl

i l'olor a terra banyada

me posa la pell de gallina.

Enyor veure't diariament

i intercanviar mirades i paraules

odi els dies que no et veig...

Intent fugir de la pressió de l'allunyament

amb una pressa desesperada.

Pas la resta de la nit

escoltant ''Enrique Iglesias'' ''Duncan Dhu'' i ''The Police''

escrivint poesia al quadern,

enyorant el teu record,

enyorant els teus cabells...

Ara sóc conscient de la velocitat del temps,

he d'aprofitar cada moment,

fins que una altra vegada arribi la tardor,

fins que una altra vegada arribi l'hivern...

Mira'm als ulls i contesta'm clar...

                                                      Sóc una màquina al Singstar,

però no dient el que sent per tu,

l'escric en aquest blog,

i quan t'intent parlar

estic tan nirviosa que no sé ni qué dic...

M'impacta el fet de pensar-te cada dia

i de somiar- te cada nit
com serien aquests moments,

que quan arriven  he d’ aguantar les ganes de besar-te...

Un any patint aquest dolor

sent que ja no puc més...

et mir massa embadalida pel teu rostre

el teu somriure, les teves galtes i les teves faccions perfectes...

M'agrada passar temps amb tu,

però m'aterra la sensació

de pensar que mai et podré bessar....

tot em recorda a tu,

me'n faig creus...

Els minuts són segons al teu costat
i quan passes davora meva
trastornes el meu cos

Qué difícil és tot...

t'enyor i tenc una gran frustració per no saber on ets i no poder veure't...

Citant a Martí i Pol:

"M'agradaria saber que plou per tu també,

i la pluja ens uneix com abans"

Vull sentir que m'estimes,

però que m'estimis d'una manera especial,

com jo t'estim a tu...

Quan estava sola al món,

les teves paraules m'abraçaven

i les meves ganes de tu, anaven incrementant...

Jo sé el que vull,

i el que vull és regalar-te el meu temps 

i compartir la vida amb tu...

T'ho estic demanant a crits!!!

mira'm als ulls i diu-me

que no sents el mateix....

que torna a ser la meva ombra reconduint els meus passos

a un carreró sense sortida....

ara que "Te deix amor, la mar com a penyora..."

PERDUDA AL TEU ROSTRE

La teva veu és música per a mi

i me passaria tota la vida escoltant-la....

t'observ de lluny

i me qued embadalida amb el teu rostre i amb cada ganyota que fas...

És tan gran el plaer que m'aporta

coincidir amb els teus ulls

que se m'obliden tots els mals

i començ a volar...

Avui he anat a la gimcana amb el col·legi

i no he deixat de pensar en tu...

després de menjar hem anat a la platja

i hem pres el sol...

tenc les ones a flor de pell

i els teus records me la deixen de gallina.

Jo no duia bikini,

però volia llevar-me la camisa,

i així ha estat....

jo no deixava de somriure,

perquè en mig de la calma no deixava de pensar en els teus llavis...

Ara estic melanconiosa

per tornar a veure't i sentir la teva veu.

Sóc més feliç quan et tenc a prop...

perquè tu crees la il·lusió que creia perduda...

NO CREC QUE SIGUI IMPOSSIBLE

No ho pots negar,

és tan evident que quasi es pot tocar,

per veure aquesta química 

no fan falta factors de conversió.

No crec que això sigui impossible

és més, estic convençuda de que és ben possible..

Aquesta adicció per tu,

per la teva pell,

i pels teus ulls...

no abandona la meva ment.

Complement de règim verbal constant,

pens en tu

en tot moment

i m'acosto per xiuxiuejar-te que t'estim.

Vull besar-te durant hores

i sentir que només hi som tu i jo,

que no fa falta ningú més,

perquè ens tenim mutuament...

Fa fred,

però jo estic bé quan et mir més tranquil·la,

i el rellotge juga a girar les seves agulles més ràpid.

He comprovat

que els obstacles de la gent

no poden aturar la carrera del meu cor

intentant arribar a la seva meta com ho és el teu.

EL MOTIU PEL QUAL VISC

Estic farta de tot,

de tota la merda que me passa,

familiar... escolar.. amorosa....

Estic farta d'alemany

i de la professora que tenim

que me lleva les ganes de viure,

i l'angoixa que pas en aquestes hores a la setmana...

és extrema i ja no puc més...

Intent tranquil·litzar-me,

però només trob calma en la teva mirada,

és l'únic que me regala la vida una altra vegada,

i és l'únic que no puc deixar de fer...

Me sent inútil en aquesta classe,

intent millorar però és impossible,

sempre acab en el mateix punt...

Somric perquè somriguis,

respir per veure't respirar,

visc perquè la teva vida me la dona a mi

i dorm per trobar-te als meus somnis

PLENA DE TU I DE MI

T'estim com no he estimat a ningú

mai més,

t'enyor cada vegada que et mir

i no et sent a prop...

Et cerc cada pic que estic perduda,

i tenc por de no trobar-te...

M'agrada escoltar el teu nom..

me recorda tot el temps que estic somiant amb tu.

Boges les paraules

que surten dels meus llavis,

pronunciant lentament les ganes de tu,

avivant les meves necessitats de controlar 

els meus sentiments incontrolables...

Un llit de margarides ens espera

plé de sensacions memorables

i de ganes de tornar a parlar amb tu

hores i hores...

dies i anys...

fins al fi....

Fins a estar plena de tu i de mi....

ADICCIÓ A LA TEVA CURA

Anit vaig anar-me'n al llit pensant en tu

i vaig acabar per somiar-te...

els teus ulls penetren com una bala al meu cor

i me maten lentament.

Les teves mans són com benes

blanques i fines,

i els teus llavis una bona medicina...

imagin un futur en el que me passi tot el dia prenent els teus medicaments...

Farmaciola de la vida...

tu que me la pots donar

i me la pots llevar en un sol moment,

ho imagin i sóc adicta...

Sóc adicta al teu record..

sóc adicta a la teva mirada..

sóc adicta al teu respirar..

sóc adicta a la teva cura...

ESTACIONS

Ja és primavera,

però plou com a hivern...

un calfred recorre la meva pell

i els meus pensaments són a la teva mirada.

Agaf un llibre

i les pàgines fan la teva olor

i quan me pos el barnús,

record aquells moments en els que m'abraçaves i m'encalenties...

Me fa vergonya

mantenir-te la mirada,

aqueixa mirada tan intensa...

m'envermellesc acompanyadament d'un somriure,

un somriure que porta el teu nom...

Moments difícils per a mi,

però una intervenció teva,

basta per al·legrar-me

Ara plou intensament contra l'asfalt

i aniria corrent a cercar-te

per comprovar que els teus ulls brillen amb la mateixa intensitat

d'aquell dia que em vaig enamorar perdudament de tu.

PRESÈNCIES

Diuen que estimam més el que no tenim,

que el que tenim...

que és més fàcil perdre-ho tot 

per no saber mantenir-ho

que guanyar el que volem...

Els meus amics són un tressor,

em recolzen sense saber el que fan ni per què,

jo només vull una vida amb tu,

compartint el dia a dia de la manera en la que a mi m'agradaria.

Tanc els ulls i record la teva veu

que s'afica al meu cap per no sortir mai més

i cerc motius per deixar d'estimar-te

però no en trob cap.

Cauen les gotes de la dutxa

fent carreres per la meva pell

mentre que record els teus llavis en moviment

i et sent més a prop...

Escolt el teu nom

i retruny al fons del meu cor,

me tremolen les mans,

sospir més fort i t'esper.

T'esper qualque dia per dir-te

que estic farta de mirar-te i no poder besar-te

i de somriure't  i no poder abraçar-te.

LLENÇOLS

M'agradaria veure't somiant,

amb els teus ulls adormits

i la teva pell sensible fregant els llençols

impregnant-los amb el teu aroma...

Me passaria les hores mirant-te

somrient-li a la sort

per posar-te al meu camí

i deixar-me estimar-te

 Caminaria feliç per la vida,

mirant els teus ulls foscos

divertint-me amb el joc dels nostres peus

i el tacte de les nostres mans...

Guaito amb impaciència els teus braços

que s'aproximen a mi amb tendressa,

els mir com la primera vegada

i tu recolzes les meves ganes d'amar-te..

T'estim a cada segon que passa

i les eternitats sense veure't,

acaben amb la meva ànima.

Tempus Fugit

Malbaratam el temps en coses estúpides

que a la fi no serviran per res

i fugim de realitats que importen

per la por de sortir perjudicats.

Pareix que la gent que passa

té uns ulls molt crítics per a la teva vida,

però a la seva no s'afiquen a criticar,

fins i tot ha arribat a ser irònic.

Mira'm als ulls i contesta'm amb sinceritat,

l'amor no és un sentiment abstracte?

l'amor no el pot sentir tothom quan li arribi?

Per què el critiquen tant?

Digueu-me,

què té de mal que dos ànimes vulguin estar juntes?

Malbaratam el temps quan criticam l'amor

en lloc de fer-ho...

Malbarat el temps cada segon

que estic  contemplant el teu somriure

a la fotografia que t'he  fet al meu cap

en lloc de passar a l'acció

Regnes

Brollen preguntes al meu cap,

avivant els impulsos de començar a còrrer

com no ho he fet mai

i no parar fins trobar-me...

Sé que no sóc la mateixa de sempre,

i vull descobrir si això és bo o no,

només sé que sent amb més força

i estim amb més intensitat...

Gemeguen petites veus

que resorgeixen del meu interior

i volen sortir per cridar que t'estim...

Cerc resposta a totes aquestes trifulgues,

es barallen els meus pensaments

intentant subordinar les ganes de l'amor,

esqueixaven com gladiadors cada teixit del meu cor

per deixar-lo inutilitzat com sempre..

Quina ironía...

aquest pic no hi podran,

l'he recolzat perquè jo seré

la qui dugi les regnes de la seva vida...

LLIBRES

Aquesta poesia la vaig fer l'altra nit per un treball que he d'entregar a l'institut...(Havíem de fer-ho una part en català i l'altra en castellà)  (normalment escric quan torn de l'institut o bé abans d'anar-me al llit, ja que és quan em ve tota la inspiració) ( gg )

Qui no ha somiat mai

amb ser el protagonista de la seva história?

Qui no ha volgut mai

disfrutar de milers d'aventures perilloses

contra ferotges bèsties o temibles malvats?

Viatjar en el temps,

a altres països,

a altres universos,

a altres galàxies...

Desde una perspectiva diferente,

puedes amar,

odiar,

enamorarte de los personajes,

oler lo que ellos huelen

y sentir lo que ellos sienten...

Saber lo que piensan,

decir lo que dicen...

HISTORIAS...

cada palabra crea una historia,

y una sola, la puede cambiar por completo.

Llibres,

comences a llegir i aparèix la màgia...

Des de poesies com Temps Venturosos de Miquel Martí i Pol

Novel·les d'Eduard Màrquez com ''El Professor'' 

o ''Tiempo de silencio'' de Luís Martín Sànchez Santos

i contes infantils dels germans Grimm.

No puedes dejar de leer,

el ansia por saber qué pasa,

te atrapa, y no vas a soltar el libro,

por mucho que digas ''un capítulo más''

sabes que será imposible...

És adictiu...

una poesia et fa amar,

et fa plorar,

et fa sentir,

una poesia és sentiment,

és il·lusió,

és transmetre emocions...

Una història de novel·la 

és adrenalina,

és bategar més fort el cor,

és creure en fades i pirates,

és saber que tu pots,

és sentir que ets lliure en aquesta presó

que anomenam món...

No hay edad,

para empezar a ser,

el héroe de una historia

que empiece por abrir la tapa...