Anit vaig anar-me'n al llit pensant en tu
i vaig acabar per somiar-te...
els teus ulls penetren com una bala al meu cor
i me maten lentament.
Les teves mans són com benes
blanques i fines,
i els teus llavis una bona medicina...
imagin un futur en el que me passi tot el dia prenent els teus medicaments...
Farmaciola de la vida...
tu que me la pots donar
i me la pots llevar en un sol moment,
ho imagin i sóc adicta...
Sóc adicta al teu record..
sóc adicta a la teva mirada..
sóc adicta al teu respirar..
sóc adicta a la teva cura...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada