dimecres, 28 de març del 2018

PERDUDA AL TEU ROSTRE

La teva veu és música per a mi
i me passaria tota la vida escoltant-la....
t'observ de lluny
i me qued embadalida amb el teu rostre i amb cada ganyota que fas...

És tan gran el plaer que m'aporta
coincidir amb els teus ulls
que se m'obliden tots els mals
i començ a volar...

Avui he anat a la gimcana amb el col·legi
i no he deixat de pensar en tu...
després de menjar hem anat a la platja
i hem pres el sol...
tenc les ones a flor de pell
i els teus records me la deixen de gallina.

Jo no duia bikini,
però volia llevar-me la camisa,
i així ha estat....
jo no deixava de somriure,
perquè en mig de la calma no deixava de pensar en els teus llavis...

Ara estic melanconiosa
per tornar a veure't i sentir la teva veu.
Sóc més feliç quan et tenc a prop...
perquè tu crees la il·lusió que creia perduda...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada