En la mà,
al puny esquerre,
guard amb força
la clau del meu cor...
Te la don,
però només et deman
que la guardis com si fos un tressor,
perquè ets l'única persona que la té...
M'eleves fins al seté cel,
i els teus ulls
em baixen fins al mismíssim infern,
t'estim i ja no sé qué fer...
Sent com la pell se m'estira
pel pas del temps,
mentre jo només esper,
entrar al teu cor també...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada