Trepitjo el sòl amb força,
decidida a continuar el meu camí,
pas a pas el camí es fa més curt,
cada vegada queda menys.
Estic molt cansada,
m'atur per beure aigua
però m'endavantes,
els meus ulls coincideixen amb els teus.
Vas pel camí més llarg,
però estic intrigada,
tens qualque cosa que m'atreu
i em dedic a seguir-te.
Se m'oblida el meu cansament
i començ a caminar més aviat
per tal de cridar la teva atenció,
a cada instant m'agrades més.
No sé si aconseguiré que et fixis en mi,
però ho intentaré sempre,
perquè quan et mir,
un calfred em neix a l' estòmac,
i m'arriba fins al cor.
I aquesta magnífica sensació no la puc deixar passar,
necessit que sàpigues que t'estim,
necessit que recorris amb jo el camí
i no tornaràs a sofrir mai si estàs al meu costat.
T'ho promet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada