Brollen preguntes al meu cap,
avivant els impulsos de començar a còrrer
com no ho he fet mai
i no parar fins trobar-me...
Sé que no sóc la mateixa de sempre,
i vull descobrir si això és bo o no,
només sé que sent amb més força
i estim amb més intensitat...
Gemeguen petites veus
que resorgeixen del meu interior
i volen sortir per cridar que t'estim...
Cerc resposta a totes aquestes trifulgues,
es barallen els meus pensaments
intentant subordinar les ganes de l'amor,
esqueixaven com gladiadors cada teixit del meu cor
per deixar-lo inutilitzat com sempre..
Quina ironía...
aquest pic no hi podran,
l'he recolzat perquè jo seré
la qui dugi les regnes de la seva vida...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada