PRESÈNCIES

Diuen que estimam més el que no tenim,

que el que tenim...

que és més fàcil perdre-ho tot 

per no saber mantenir-ho

que guanyar el que volem...

Els meus amics són un tressor,

em recolzen sense saber el que fan ni per què,

jo només vull una vida amb tu,

compartint el dia a dia de la manera en la que a mi m'agradaria.

Tanc els ulls i record la teva veu

que s'afica al meu cap per no sortir mai més

i cerc motius per deixar d'estimar-te

però no en trob cap.

Cauen les gotes de la dutxa

fent carreres per la meva pell

mentre que record els teus llavis en moviment

i et sent més a prop...

Escolt el teu nom

i retruny al fons del meu cor,

me tremolen les mans,

sospir més fort i t'esper.

T'esper qualque dia per dir-te

que estic farta de mirar-te i no poder besar-te

i de somriure't  i no poder abraçar-te.