Ja és primavera,
però plou com a hivern...
un calfred recorre la meva pell
i els meus pensaments són a la teva mirada.
Agaf un llibre
i les pàgines fan la teva olor
i quan me pos el barnús,
record aquells moments en els que m'abraçaves i m'encalenties...
Me fa vergonya
mantenir-te la mirada,
aqueixa mirada tan intensa...
m'envermellesc acompanyadament d'un somriure,
un somriure que porta el teu nom...
Moments difícils per a mi,
però una intervenció teva,
basta per al·legrar-me
Ara plou intensament contra l'asfalt
i aniria corrent a cercar-te
per comprovar que els teus ulls brillen amb la mateixa intensitat
d'aquell dia que em vaig enamorar perdudament de tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada