FERIDES

Estic plena de ferides,

ferides i cicatrius que m’ha deixat la vida,

intent curar-les

però me’n surten més.

Ningú s’ha aturat a comprendre’m,

o al manco a intentar-ho,

sempre m’han donat l’empenta,

per la meva edat...

Lo que més odi,

és que me jutgin per això, l’edat,

un ximple nombre

que condiciona les decisions de la gent.

Sòc molt madura,

tenc les idees clares com l’aigua,

i a més, estic plena d’amor,

però això només ho sé jo...

Ningú s’ha atrevit a comprovar-ho,

per l’insignificant nombre com és l’edat,

per la por del “què diran”

i ja estic farta...

Jo quan estim,

no estim al DNI de ningú,

estim si és bona persona,

estim com és...

Només vull que tu no siguis com la resta,

que me jutja per això i no per lo que realment importa,

vull que descobresquis tu, qui sòc,

només vull que siguis fidel al cor, i no al cap...