Què difícil és això...
no poder canviar la meva cara d'estúpida
que se'm queda al mirar-te...
Mai em cansaré d'escriure
el que sent per tu,
ho lament,
però sé que t'estim.
T'estim en cada cantonada,
t'estim en cada cançó,
en cada poema,
en cada record...
Jo d'això no tenc control
i la teva veu,
sona com el to de trucada
de la meva vida...
M'agrada mirar-te als ulls,
aquells ulls tan tendres i encisadors que tens...
aquells ulls perfectes
que m'agradaria que fossin
el primer que vegi en despertar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada