La gent no sap viure,
va amb les sabates ben fermades,
mentre que jo vaig descalça per la vida,
sentint cada emoció com si fos
la darrera vegada en sentir-la.
No s'aturen a mirar els estels,
ni a comprendre que marquen un camí,
brillant amb més força
les passes que hem de seguir...
Han d'aprendre a escoltar,
que el més mínim renou,
és un món
i l'hem d'aprofitar
perquè ja no el tornarem a presenciar...
He après a viure,
a mirar
i a escoltar
pos atenció en cada ganyota que fas,
en cada paraula que dius
i en cada fregament amb la teva pell...
Moriria si un dia te n'anassis
sense dir res...
ni donar tan sols una explicació...
perquè el meu darrer sospir
serà amb la confessió
de tot el meu amor...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada