''I al·legria,
ses velles se xapen de riure,
els dies s'acaben
i els fars il·luminen
les góndoles entre ses cases.'' - Antònia Font
Et cerc amb la mirada
i no et trob...
ni als teus ulls plens d'il·lusió
al fons del passadís...
Tot s'ha trastornat...
el meu ànim cau en picat
i ja no tenc aquesta al·legria
per aixecar-me cada dia...
Però et mir amb plena llibertat
i sóc incapaç de pensar en altres coses,
sóc una estúpida egoïsta
i vull guardar-te al meu cor...
No deixar passar l'ombra
que intenta arrebatar-te del meu costat
ni tallar les ales que m'eleven
quan de la teva mà
vull començar a volar...
Amor....
del meu cor ningú et treurà,
com les cançons d'Antònia Font
que no surten del meu cap...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada