POLS...

Aquell moment va ser el detontant...

va rompre el meu cor

d’una manera tan senzilla 

que pareixia de cristall...

Vaig estar pensant hores i hores,

i vaig estar plorant,

encara que jo prefereixi dir 

que els meus ulls estaven suant...

Mai havia sentit aquest dolor,

aquesta sensació...

la força de mil gegants 

enrollant el meu cor...

Vull desaparèixer d’aquest món,

esborrar tot aquest temps

i no tornar a mirar-te als ulls 

aquell moment en que em vaig enamorar de tu...

Ara desapareixes

i tota la màgia se’n va amb el vent,

perquè el meu cor

queda reduït a pols...