El meu cosí se'n va, i és horrible contar els dies que queden perquè se'n vagi una persona que tant estimes, una persona que semblava que sempre estaria al teu costat encara que costi el que costi...
Tenc aquesta sensació
de quan esperes una cosa
amb molta il·lusió...
Esper un regal per tu
amb moltes ganes de veure
el teu somriure
i els teus ulls tendres...
Vull tocar les teves mans
fràgils i suaus
i li cantaré a la mar
fins quedar-me sense veu
perquè em pugis escoltar
enmig de la pau...
Vola i torna enrere
un camí per davant
no significa que no puguis tornar.
La teva llar sempre estarà
on trobis confort i estabilitat,
T'estim,
no ho oblidis mai.
(aquesta foto me la vaig fer ahir i m'agrada molt encara que no tengui res a veure amb el poema )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada