ELS TEUS ULLS

  SI PARLO DELS TEUS ULLS
Si parlo dels teus ulls em fan ressó,
cadiretes de boga i un ponent de coloms...
els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressó,
profundíssimes coves i ritmes de peresa...
els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressó,
platges desconegudes i quietuds d'esglèsia...
els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressó,
melicotons suavíssims i olor de roba antiga...
les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressó la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos,
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci... - Miquel Martí i Pol

ELS TEUS ULLS

Gotes de pluja,

flocs de neu,

raigs de sol

i fulles caigudes a la tardor...

Que el temps passa,

la vida se m'escapa

i no he aprofitat cap oportunitat

per ensenyar-te què significa la paraula ''estimar''...

Quan em parlen dels teus ulls,

dels teus dos abismes negres,

m'enfons dins un caramull

de paradisos sense finestres.

Vull palpar l'eternitat amb tu,

escoltar la teva veu

fins a aconseguir la plenitud

i mai més tornar a dir-te ''adèu''...