El teatre d'avui ha estat meravellós,
molta atenció darrera dels silencis
i emocions...
He disfrutat com una nina petita,
visualitzant cada escena,
escoltant cada paraula dita...
Des de Quim Monzó,
fins a Joan Maragall,
uns poemes tan profunds,
que m'omplien de sensacions difícils d'explicar
enviant-me a una altra realitat versemblant.
Les paraules expertes
de fabulosos poetes,
connectaven amb mi
amb tanta facilitat,
que no volia que el teatre mai acabàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada