Tenc un paper i un llapiç,
tenc les paraules,
tenc les ganes,
però no el moment.
Tenc la carta,
escrita i reescrita
i la teva imtge gravada al meu cap...
Vaig pensar quan donar-te-la
i ara toca esperar...
És difícil veure't i no parlar,
no somriure't, no plorar...
T'ESTIM! Ho saps?
Et mir
i moltes preguntes es formulen al meu cap...
Qualque dia això acabarà?
Aquest sofriment...
aquesta por de fer-te un petó
i que la gent digui de tot...
Ja és igual...
no m'importen les paraules de la resta,
perquè ''sé amb tota certesa,
que l'única finalitat del meu amor,
és senzillament això.. l'amor''
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada