Tot és extrany
si no sé qué dir,
i una fina boira
m'amaga darrere de la teva presència.
Tenc por de desaparèixer
quan no em veus
i t'ocultes en els teus pensaments
i si, em sent invisible.
M'agradaria saber si penses en mi,
si penses en mi en un sol moment
de les vint-i-quatre hores
que jo pens en tu.
No pissis el meu cor,
per favor, t'ho deman per favor,
cada vegada que passes pel meu costat
sense aturar-te a recollir els trossos del meu cor
despenyats per la teva calor.
Aquesta sensació en la que visc,
inhòspita,
m'inspira a continuar malgrat el sofriment,
perquè quan arribi ''el moment'',
miraré enrere i veuré que,
l'espera ha valgut la pena.
Per favor, t'ho deman per favor,
no pissis el meu cor,
invisible pels teus ulls,
je t'aime beacoup mon amour.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada