Asseguda davant un mirall
intent recordar el reflex dels teus ulls
aquell moment en que fixos,
observaven els meus...
Em faig una introspecció
per intentar trobar al fons del meu cor,
al manco un sol lloc
on no s'hagi escoltat el teu nom.
Pens que res importa,
si realment estimes a qualcú...
i sent un cert ressentiment
cada vegada que et mir
mentre que fas coses senzilles i quotidianes
com somriure o parlar,
caminar o badallar
i no puc dir-te que t'estim...
Que el nostre fregament
inunda d'al·legria el meu cor
i la teva veu
sona com una ''Experiència religiosa.''
''Quan et vaig veure i em vaig enamorar, tu vares somriure perquè ho sabies...''
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada