No ens veim tant com abans
i em nego a pensar
que ens esteim allunyant.
Me dona igual el que pensi la resta,
enyor el tacte de les paraules,
aqueixes que m'abraçaven
aquells dies de no anar de festa.
Sent la necessitat
de mirar-te,
agafar-te la mà
i abraçar-te.
La vida ens posa obstacles,
i si hem de superar-los,
és més divertit jugar a contar-nos
que el dia que et deixi d'estimar,
la llum del propi sol
s'haurà apagat.
No m'imagin una vida
sense poder mirar el color dels teus ulls,
i la teva mida
que eclipsa la bellesa de tothom
dia a dia...
Per a mi,
el millor regal,
és saber
que sempre estaràs al meu costat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada