Donar les gràcies mai no està de més... i jo només vull fer això, donar les gràcies. Aquest ha estat el pitjor any de tota la meva vida, sense cap dubte... hi havia dies en els quals no volia aixecar-me del llit, (i no per motius de son)... no hi havia cap nit que no plorés... la meva vida era completament un desastre... i, encara n’hi ha dies així de dolents, però sempre m’ he pogut recolzar en els meus amics, en tota la gent que m’envolta i en aquest blog de poesia que tant m’agrada escriure... i és que el meu vaixell no s’ha enfonsat del tot gràcies a que m’he pogut recolzar en tot el que he mencionat abans i han hagut moments en els quals m’ han tret més d’un somriure.Estic molt agraïda per tot.
Soc molt afortunada per poder estimar i per poder sentir-me estimada per aquesta gent tan meravellosa que m’envolta....
Només puc dir això, GRÀCIES... i mereixeu que vos doni les gràcies, perquè gent tan important com vosaltres mereix saber que el seu esforç, la seva forma de ser, la seva simpatia i les ganes que li posen a tot, estan reconegudes i lloades...
No canvieu mai com sou, ningú pot tenir aquest poder... Sou com sou i jo estic molt feliç per haver pogut conèixer-vos així❤️
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada