VULL SENTIR-TE A PROP

Tenc por...

a dormir-me i aixecar-me de nou...

a  presenciar una altra matinada

sense escoltar el teu renou...

Vull fugir d'aquí,

em sent pressa d'aques món,

somriure com cada pic

que pens en el teu record...

Canviar-li els papers a la vida,

que em tracti bé,

que no em deixi tirada

com una bossa de plàstic al carrer...

Vull sentir-te a prop...

tan a prop que pugui escoltar com respires

i comparar aquest melòdic só

amb milions de poesies...

Vull sentir-te a prop...

tan a prop que s'enllacin els nostres cors

i deixar de sentir

que  m'enfons en un pou

del que ja no tenc ganes de sortir...

ELS TEUS ULLS

  SI PARLO DELS TEUS ULLS
Si parlo dels teus ulls em fan ressó,
cadiretes de boga i un ponent de coloms...
els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.

Si parlo dels teus llavis em fan ressó,
profundíssimes coves i ritmes de peresa...
els teus llavis, tan pròxims com la nit.

Si parlo dels teus cabells em fan ressó,
platges desconegudes i quietuds d'esglèsia...
els teus cabells, com l'escuma del vent.

Si parlo de les teves mans em fan ressó,
melicotons suavíssims i olor de roba antiga...
les teves mans, tan lleus com un sospir.

Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressó la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos,
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci... - Miquel Martí i Pol

ELS TEUS ULLS

Gotes de pluja,

flocs de neu,

raigs de sol

i fulles caigudes a la tardor...

Que el temps passa,

la vida se m'escapa

i no he aprofitat cap oportunitat

per ensenyar-te què significa la paraula ''estimar''...

Quan em parlen dels teus ulls,

dels teus dos abismes negres,

m'enfons dins un caramull

de paradisos sense finestres.

Vull palpar l'eternitat amb tu,

escoltar la teva veu

fins a aconseguir la plenitud

i mai més tornar a dir-te ''adèu''...

Tenc aquesta sensació

El meu cosí se'n va, i és horrible contar els dies que queden perquè se'n vagi una persona que tant estimes, una persona que semblava que sempre estaria al teu costat encara que costi el que costi...

Tenc aquesta sensació

de quan esperes una cosa

amb molta il·lusió...

Esper un regal per tu

amb moltes ganes de veure

el teu somriure

i els teus ulls tendres...

Vull tocar les teves mans

fràgils i suaus

i li cantaré a la mar 

fins quedar-me sense veu 

perquè em pugis escoltar

enmig de la pau...

Vola i torna enrere

un camí per davant

no significa que no puguis tornar.

La teva llar sempre estarà

on trobis confort i estabilitat,

T'estim,

no ho oblidis mai.

(aquesta foto me la vaig fer ahir i m'agrada molt encara que no tengui res a veure amb el poema )

TEATRE

El teatre d'avui ha estat meravellós,

molta atenció darrera dels silencis

i emocions...

He disfrutat com una nina petita,

visualitzant cada escena,

escoltant cada paraula dita...

Des de Quim Monzó,

fins a Joan Maragall,

uns poemes tan profunds,

que m'omplien de sensacions difícils d'explicar

enviant-me a una altra realitat versemblant.

Les paraules expertes 

de fabulosos poetes,

connectaven amb mi

amb tanta facilitat,

que no volia que el teatre mai acabàs.

Al·legria

''I al·legria,

ses velles se xapen de riure,

els dies s'acaben

i els fars il·luminen

les góndoles entre ses cases.'' - Antònia Font

Et cerc amb la mirada

i no et trob...

ni als teus ulls plens d'il·lusió

al fons del passadís...

Tot s'ha trastornat...

 el meu ànim cau en picat

i ja no tenc aquesta al·legria

per aixecar-me cada dia...

Però et mir amb plena llibertat

i sóc incapaç de pensar en altres coses,

sóc una estúpida egoïsta

i vull guardar-te al meu cor...

No deixar passar l'ombra

que intenta arrebatar-te del meu costat

ni tallar les ales que m'eleven

quan de la teva mà

vull començar a volar...

Amor....

del meu cor ningú et treurà,

com les cançons d'Antònia Font

que no surten del meu cap...

HI HA DIES

Hi ha dies..

en els quals no vols fer res...

vols desaparèixer

i no tornar mai més...

Tenim impulsos...

per marxar...

anar a una altra part

i evadir-nos de la realitat...

Fugir de tot...

dels moviments ferotges

de les agulles dels rellotges...

Passen massa ràpid

quan estic davora tu

i massa lent

quan no ens veim...

El temps em castiga

per qualsevol motiu que no entenc

i tu em castigues,

per això només et puc dir...

''Recuérdame''

CLEMENTINA ARDERIU

Me pos nirviosa

quan estic a prop de tu,

les galtes envermellides

i la rialla constant...

Estic enamorada de la teva forma de parlar,

dels teus ulls,

i del teu respirar...

M'agrada contemplar-te,

em crides l'atenció

i em mor per besar-te

a cada racó...

Ets l'obra d'art

més impactant

que cap escultor 

podria haver creat....

NO SÉ

No sé què penses quan em veus,

però jo sent

com si se m'aturàs 

tot el cos....

Una sensació

que comença a paralitzar-me el cor,

puja fins al cim del meu cap,

baixa fins a la punta dels meus peus..

La resta del món emmudeix

i els nostres ulls es troben

en un moment de calma.

Qued completament embadalida

amb la teva presència...

No sé què fas en mi que m'encanta,

però quan estic trista

et mir,

em somrius...

i ja està tot perdut...

No sé res,

pero sabent que t'estim,

ho sé tot...

ESTAVA ALLÀ

''M'agradaria dir
que
aconsegueixes
que me tremolin els genolls,
però
per ser honest
i del tot sincer,
tu
fas que el meu cos s'oblidi
per complet
fins de que té genolls'' - Tyler Knott Gregson

Estava allà...

no sabia on amagar les ganes de cridar

volia dir-ho tot,

però el nus que tenia a la gargamella,

m'impedia reproduir qualsevol tipus de soroll...

Va ser un error mirar-te als ulls,

als llavis i a les mans,

aquelles tendres i suaus 

que me convidaven a agafar-les

com si fossin unes fràgils claus...

Pens en la força de les teves paraules

i en l'impacte que causaren en mi,

com un cotxe sense equipatge,

sense curs ni camí...

Vull besar-te...

plorar...

 i sentir que si començ,

no tornaré a aturar...

...

MAI RES HO PODRÀ CANVIAR...

''Hauries de saber això:
que t'estim,
que sempre t'he estimat
i res,
cap força en aquest
univers, 
pot fer 

que deixi d'estimar-te'' - Tyler Knott Gregson

Tancada entre les parets de casa

pensant únicament en les teves paraules

recordant com m'agrada el teu somriure

morint per no poder tornar a ver-lo mai..

Plorant en cada cantonada

veure't en cada cançó

imaginar-te en cada carrer de Palma

sospirant per la teva olor...

Protagonista de tots els llibres

i també de tots els poemes

ja no seré mai més lliure

vull fugir d'aquests dilemes...

Torna,

agafa'm la mà,

mira'm als ulls,

i vine amb mi,

comencem de nou...

T'estim

moriré quan no estiguis aquí...

amb cada record

i no podré suportar-lo

això em superarà...

Vull mirar-te als ulls dia a dia

i sentir que el meu llar ha arribat

només si estàs al meu costat...

T'estim...

i mai res ho podrà canviar...

POLS...

Aquell moment va ser el detontant...

va rompre el meu cor

d’una manera tan senzilla 

que pareixia de cristall...

Vaig estar pensant hores i hores,

i vaig estar plorant,

encara que jo prefereixi dir 

que els meus ulls estaven suant...

Mai havia sentit aquest dolor,

aquesta sensació...

la força de mil gegants 

enrollant el meu cor...

Vull desaparèixer d’aquest món,

esborrar tot aquest temps

i no tornar a mirar-te als ulls 

aquell moment en que em vaig enamorar de tu...

Ara desapareixes

i tota la màgia se’n va amb el vent,

perquè el meu cor

queda reduït a pols...

QUÈ DIFÍCIL ÉS AIXÒ

Què difícil és això...

no poder canviar la meva cara d'estúpida

que se'm queda al mirar-te...

Mai em cansaré d'escriure

el que sent per tu,

ho lament,

però sé que t'estim.

T'estim en cada cantonada,

t'estim en cada cançó,

en cada poema,

en cada record...

Jo d'això no tenc control

i la teva veu,

sona com el to de trucada

de la meva vida...

M'agrada mirar-te als ulls,

aquells ulls tan tendres i encisadors que tens...

aquells ulls perfectes

que m'agradaria que fossin

el primer que vegi en despertar...

NO TE'N VAGIS

La gent no sap viure,

va amb les sabates ben fermades,

mentre que jo vaig descalça per la vida,

sentint cada emoció com si fos

la darrera vegada en sentir-la.

No s'aturen a mirar els estels,

ni a comprendre que marquen un camí,

brillant amb més força 

les passes que hem de seguir...

Han d'aprendre a escoltar,

que el més mínim renou,

és un món

i l'hem d'aprofitar

perquè ja no el tornarem a presenciar...

He après a viure,

a mirar

i a escoltar

pos atenció en cada ganyota que fas,

en cada paraula que dius

i en cada fregament amb la teva pell...

Moriria si un dia te n'anassis

sense dir res...

ni donar tan sols una explicació...

perquè el meu darrer sospir

serà amb la confessió 

de tot el meu amor...