Mira'm als ulls i contesta'm clar...

                                                      Sóc una màquina al Singstar,

però no dient el que sent per tu,

l'escric en aquest blog,

i quan t'intent parlar

estic tan nirviosa que no sé ni qué dic...

M'impacta el fet de pensar-te cada dia

i de somiar- te cada nit
com serien aquests moments,

que quan arriven  he d’ aguantar les ganes de besar-te...

Un any patint aquest dolor

sent que ja no puc més...

et mir massa embadalida pel teu rostre

el teu somriure, les teves galtes i les teves faccions perfectes...

M'agrada passar temps amb tu,

però m'aterra la sensació

de pensar que mai et podré bessar....

tot em recorda a tu,

me'n faig creus...

Els minuts són segons al teu costat
i quan passes davora meva
trastornes el meu cos

Qué difícil és tot...

t'enyor i tenc una gran frustració per no saber on ets i no poder veure't...

Citant a Martí i Pol:

"M'agradaria saber que plou per tu també,

i la pluja ens uneix com abans"

Vull sentir que m'estimes,

però que m'estimis d'una manera especial,

com jo t'estim a tu...

Quan estava sola al món,

les teves paraules m'abraçaven

i les meves ganes de tu, anaven incrementant...

Jo sé el que vull,

i el que vull és regalar-te el meu temps 

i compartir la vida amb tu...

T'ho estic demanant a crits!!!

mira'm als ulls i diu-me

que no sents el mateix....

que torna a ser la meva ombra reconduint els meus passos

a un carreró sense sortida....

ara que "Te deix amor, la mar com a penyora..."

PERDUDA AL TEU ROSTRE

La teva veu és música per a mi

i me passaria tota la vida escoltant-la....

t'observ de lluny

i me qued embadalida amb el teu rostre i amb cada ganyota que fas...

És tan gran el plaer que m'aporta

coincidir amb els teus ulls

que se m'obliden tots els mals

i començ a volar...

Avui he anat a la gimcana amb el col·legi

i no he deixat de pensar en tu...

després de menjar hem anat a la platja

i hem pres el sol...

tenc les ones a flor de pell

i els teus records me la deixen de gallina.

Jo no duia bikini,

però volia llevar-me la camisa,

i així ha estat....

jo no deixava de somriure,

perquè en mig de la calma no deixava de pensar en els teus llavis...

Ara estic melanconiosa

per tornar a veure't i sentir la teva veu.

Sóc més feliç quan et tenc a prop...

perquè tu crees la il·lusió que creia perduda...

NO CREC QUE SIGUI IMPOSSIBLE

No ho pots negar,

és tan evident que quasi es pot tocar,

per veure aquesta química 

no fan falta factors de conversió.

No crec que això sigui impossible

és més, estic convençuda de que és ben possible..

Aquesta adicció per tu,

per la teva pell,

i pels teus ulls...

no abandona la meva ment.

Complement de règim verbal constant,

pens en tu

en tot moment

i m'acosto per xiuxiuejar-te que t'estim.

Vull besar-te durant hores

i sentir que només hi som tu i jo,

que no fa falta ningú més,

perquè ens tenim mutuament...

Fa fred,

però jo estic bé quan et mir més tranquil·la,

i el rellotge juga a girar les seves agulles més ràpid.

He comprovat

que els obstacles de la gent

no poden aturar la carrera del meu cor

intentant arribar a la seva meta com ho és el teu.

EL MOTIU PEL QUAL VISC

Estic farta de tot,

de tota la merda que me passa,

familiar... escolar.. amorosa....

Estic farta d'alemany

i de la professora que tenim

que me lleva les ganes de viure,

i l'angoixa que pas en aquestes hores a la setmana...

és extrema i ja no puc més...

Intent tranquil·litzar-me,

però només trob calma en la teva mirada,

és l'únic que me regala la vida una altra vegada,

i és l'únic que no puc deixar de fer...

Me sent inútil en aquesta classe,

intent millorar però és impossible,

sempre acab en el mateix punt...

Somric perquè somriguis,

respir per veure't respirar,

visc perquè la teva vida me la dona a mi

i dorm per trobar-te als meus somnis

PLENA DE TU I DE MI

T'estim com no he estimat a ningú

mai més,

t'enyor cada vegada que et mir

i no et sent a prop...

Et cerc cada pic que estic perduda,

i tenc por de no trobar-te...

M'agrada escoltar el teu nom..

me recorda tot el temps que estic somiant amb tu.

Boges les paraules

que surten dels meus llavis,

pronunciant lentament les ganes de tu,

avivant les meves necessitats de controlar 

els meus sentiments incontrolables...

Un llit de margarides ens espera

plé de sensacions memorables

i de ganes de tornar a parlar amb tu

hores i hores...

dies i anys...

fins al fi....

Fins a estar plena de tu i de mi....

ADICCIÓ A LA TEVA CURA

Anit vaig anar-me'n al llit pensant en tu

i vaig acabar per somiar-te...

els teus ulls penetren com una bala al meu cor

i me maten lentament.

Les teves mans són com benes

blanques i fines,

i els teus llavis una bona medicina...

imagin un futur en el que me passi tot el dia prenent els teus medicaments...

Farmaciola de la vida...

tu que me la pots donar

i me la pots llevar en un sol moment,

ho imagin i sóc adicta...

Sóc adicta al teu record..

sóc adicta a la teva mirada..

sóc adicta al teu respirar..

sóc adicta a la teva cura...

ESTACIONS

Ja és primavera,

però plou com a hivern...

un calfred recorre la meva pell

i els meus pensaments són a la teva mirada.

Agaf un llibre

i les pàgines fan la teva olor

i quan me pos el barnús,

record aquells moments en els que m'abraçaves i m'encalenties...

Me fa vergonya

mantenir-te la mirada,

aqueixa mirada tan intensa...

m'envermellesc acompanyadament d'un somriure,

un somriure que porta el teu nom...

Moments difícils per a mi,

però una intervenció teva,

basta per al·legrar-me

Ara plou intensament contra l'asfalt

i aniria corrent a cercar-te

per comprovar que els teus ulls brillen amb la mateixa intensitat

d'aquell dia que em vaig enamorar perdudament de tu.

PRESÈNCIES

Diuen que estimam més el que no tenim,

que el que tenim...

que és més fàcil perdre-ho tot 

per no saber mantenir-ho

que guanyar el que volem...

Els meus amics són un tressor,

em recolzen sense saber el que fan ni per què,

jo només vull una vida amb tu,

compartint el dia a dia de la manera en la que a mi m'agradaria.

Tanc els ulls i record la teva veu

que s'afica al meu cap per no sortir mai més

i cerc motius per deixar d'estimar-te

però no en trob cap.

Cauen les gotes de la dutxa

fent carreres per la meva pell

mentre que record els teus llavis en moviment

i et sent més a prop...

Escolt el teu nom

i retruny al fons del meu cor,

me tremolen les mans,

sospir més fort i t'esper.

T'esper qualque dia per dir-te

que estic farta de mirar-te i no poder besar-te

i de somriure't  i no poder abraçar-te.

LLENÇOLS

M'agradaria veure't somiant,

amb els teus ulls adormits

i la teva pell sensible fregant els llençols

impregnant-los amb el teu aroma...

Me passaria les hores mirant-te

somrient-li a la sort

per posar-te al meu camí

i deixar-me estimar-te

 Caminaria feliç per la vida,

mirant els teus ulls foscos

divertint-me amb el joc dels nostres peus

i el tacte de les nostres mans...

Guaito amb impaciència els teus braços

que s'aproximen a mi amb tendressa,

els mir com la primera vegada

i tu recolzes les meves ganes d'amar-te..

T'estim a cada segon que passa

i les eternitats sense veure't,

acaben amb la meva ànima.

Tempus Fugit

Malbaratam el temps en coses estúpides

que a la fi no serviran per res

i fugim de realitats que importen

per la por de sortir perjudicats.

Pareix que la gent que passa

té uns ulls molt crítics per a la teva vida,

però a la seva no s'afiquen a criticar,

fins i tot ha arribat a ser irònic.

Mira'm als ulls i contesta'm amb sinceritat,

l'amor no és un sentiment abstracte?

l'amor no el pot sentir tothom quan li arribi?

Per què el critiquen tant?

Digueu-me,

què té de mal que dos ànimes vulguin estar juntes?

Malbaratam el temps quan criticam l'amor

en lloc de fer-ho...

Malbarat el temps cada segon

que estic  contemplant el teu somriure

a la fotografia que t'he  fet al meu cap

en lloc de passar a l'acció

Regnes

Brollen preguntes al meu cap,

avivant els impulsos de començar a còrrer

com no ho he fet mai

i no parar fins trobar-me...

Sé que no sóc la mateixa de sempre,

i vull descobrir si això és bo o no,

només sé que sent amb més força

i estim amb més intensitat...

Gemeguen petites veus

que resorgeixen del meu interior

i volen sortir per cridar que t'estim...

Cerc resposta a totes aquestes trifulgues,

es barallen els meus pensaments

intentant subordinar les ganes de l'amor,

esqueixaven com gladiadors cada teixit del meu cor

per deixar-lo inutilitzat com sempre..

Quina ironía...

aquest pic no hi podran,

l'he recolzat perquè jo seré

la qui dugi les regnes de la seva vida...

LLIBRES

Aquesta poesia la vaig fer l'altra nit per un treball que he d'entregar a l'institut...(Havíem de fer-ho una part en català i l'altra en castellà)  (normalment escric quan torn de l'institut o bé abans d'anar-me al llit, ja que és quan em ve tota la inspiració) ( gg )

Qui no ha somiat mai

amb ser el protagonista de la seva história?

Qui no ha volgut mai

disfrutar de milers d'aventures perilloses

contra ferotges bèsties o temibles malvats?

Viatjar en el temps,

a altres països,

a altres universos,

a altres galàxies...

Desde una perspectiva diferente,

puedes amar,

odiar,

enamorarte de los personajes,

oler lo que ellos huelen

y sentir lo que ellos sienten...

Saber lo que piensan,

decir lo que dicen...

HISTORIAS...

cada palabra crea una historia,

y una sola, la puede cambiar por completo.

Llibres,

comences a llegir i aparèix la màgia...

Des de poesies com Temps Venturosos de Miquel Martí i Pol

Novel·les d'Eduard Màrquez com ''El Professor'' 

o ''Tiempo de silencio'' de Luís Martín Sànchez Santos

i contes infantils dels germans Grimm.

No puedes dejar de leer,

el ansia por saber qué pasa,

te atrapa, y no vas a soltar el libro,

por mucho que digas ''un capítulo más''

sabes que será imposible...

És adictiu...

una poesia et fa amar,

et fa plorar,

et fa sentir,

una poesia és sentiment,

és il·lusió,

és transmetre emocions...

Una història de novel·la 

és adrenalina,

és bategar més fort el cor,

és creure en fades i pirates,

és saber que tu pots,

és sentir que ets lliure en aquesta presó

que anomenam món...

No hay edad,

para empezar a ser,

el héroe de una historia

que empiece por abrir la tapa...

CLAUS

En la mà,

al puny esquerre,

guard amb força

la clau del meu cor...

Te la don,

però només et deman

que la guardis com si fos un tressor,

perquè ets l'única persona que la té...

M'eleves fins al seté cel,

i els teus ulls

em baixen fins al mismíssim infern,

t'estim i ja no sé qué fer...

Sent com la pell se m'estira

pel pas del temps,

mentre jo només esper,

entrar al teu cor també...

FEMINISME

Farta d'haver de cridar per això,

una cosa que no hauria d'existir,

el masclisme,

quina barbaritat...

Per què no podem ser iguals?

per què m'han de tocar el cul 

quan estic de festa

i he de tenir por de que me violin?

Això ho he vivit

i ja basta,

basta del patriarcat

i basta de la llei del més fort que diu que la dòna és dèbil...

Jo sóc molt lluitadora,

tenc molta força

i podria guanyar a un home perfectament..

no estàs més guapa estant callada..

Estic cansada

d'escoltar a una professora d'acadèmia d'anglés dir 

entre altres comentaris masclistes,

que odia als professors que ens afiquen

''aquestes idees estúpides dins del cap''

referint-se al feminisme...

Estic farta de que els homes

quan es senten atacats i la seva masculinitat perilla,

ens parlin de feminazis,

quan ells són els masclistes

i no tenen ni idea del que diuen...

Estic farta,

de que s'afiquin amb mi,

per no ser tan primeta com altres al·lotes

i hagi de fer coses molt doloroses per canviar-ho,

SOBRE EL MEU COS NOMÉS PUC DECIDIR JO!

Però això s'ha acabat,

BASTA,

això canviarà,

i ja no parlarem de masclisme,

parlarem d'igualtat...

FERIDES

Estic plena de ferides,

ferides i cicatrius que m’ha deixat la vida,

intent curar-les

però me’n surten més.

Ningú s’ha aturat a comprendre’m,

o al manco a intentar-ho,

sempre m’han donat l’empenta,

per la meva edat...

Lo que més odi,

és que me jutgin per això, l’edat,

un ximple nombre

que condiciona les decisions de la gent.

Sòc molt madura,

tenc les idees clares com l’aigua,

i a més, estic plena d’amor,

però això només ho sé jo...

Ningú s’ha atrevit a comprovar-ho,

per l’insignificant nombre com és l’edat,

per la por del “què diran”

i ja estic farta...

Jo quan estim,

no estim al DNI de ningú,

estim si és bona persona,

estim com és...

Només vull que tu no siguis com la resta,

que me jutja per això i no per lo que realment importa,

vull que descobresquis tu, qui sòc,

només vull que siguis fidel al cor, i no al cap...

TREPITJADES

Trepitjo el sòl amb força,

decidida a continuar el meu camí,

pas a pas el camí es fa més curt,

cada vegada queda menys.

Estic molt cansada, 

m'atur per beure aigua

però m'endavantes,

els meus ulls coincideixen amb els teus.

Vas pel camí més llarg,

però estic intrigada,

tens qualque cosa que m'atreu

i em dedic a seguir-te.

Se m'oblida el meu cansament

i començ a caminar més aviat

per tal de cridar la teva atenció,

a cada instant m'agrades més.

No sé si aconseguiré que et fixis en mi,

però ho intentaré sempre,

perquè quan et mir,

 un calfred em neix a l' estòmac,

 i m'arriba fins al cor.

I aquesta magnífica sensació no la puc deixar passar,

necessit que sàpigues que t'estim,

necessit que recorris amb jo el camí

i no tornaràs a sofrir mai si estàs al meu costat.

T'ho promet

GANES DE TU

Quina adrenalina tenc

cada vegada que et mir,

em tornes boja i jo ho sent,

em somrius i sóc feliç...

Tenc moltes ganes,

d'agafar-te,

de fer-te una carícia

i de besar-te...

Besar-te sense que importi res,

agafar-te les mans,

mossegar-te el coll

 impregnar-me del teu aroma a la meva pell...

Estic  molt nirviosa

cada vegada que et parl

però al mateix temps

només vull estar al teu costat.

Me tremolen els dits i la veu,

tu saps tranquil·litzar-me,

se'm tornen les galtes vermelles

i jo només vull besar-te.

AVI T'ESTIM

No ha sortit bé,

tota la lluita,

les llàgrimes i el sofriment,

no han servit per res.

Era innecessari tot allò que vas passar,

tu no t'ho mereixies...

i ara, t'estic enyorant molt,

i no sóc l'única, els teus amics i familiars també...

Ets una BONÍSSIMA persona...

em vas ensenyar moltíssim...

vaig aprendre molt de tu,

AVI T'ESTIM...

Estic molt contenta,

d'haver estat la teva neta,

l'últim que vaig fer

la darrera vegada que et vaig veure,

va ser donar-te moltíssimes de besades...

Quan em varen donar la notícia,

no m'ho creia...

volia destrossar la casa,

acabar amb tot...

Vaig començar a cridar,

em vaig fotre quatre bufetades

perquè estava desitjant que haguès estat un somni...

Vaig còrrer per tota la casa,

no sabia qué fer...

vaig agafar a Coco en braços

mentre que la meva mare intentava tranquil·litzar-me.

El meu pare encara estava a l'hospital,

peró jo només volia donar-li una abraçada...

és tan dur...

Encara no m'ho crec...

és això real?

no pot ser..

la vida és molt avariciosa,

se'n porta a les persones més bones...

Diuen que estàs a un millor lloc,

però jo vull estar amb tu,

agafar-te la mà,

i passejar els dos,

tu i jo...

junts com abans...

FHL DESCANSA EN PAU

1-8-1951 / 2-3-2018

REVISTA

Estic sola a casa,

li dic al meu ca 

totes les coses que vull confessar-te

però no puc.

Ell m'escolta atentament,

desig que siguis tu

qui em miri amb tanta il·lusió

mentre que et declar el meu amor. 

La teva imatge,

la teva veu

i el teu respirar,

retomben al meu cap.

Ets portada de la revista

que simbolitza la meva vida,

famosa per tots els racons del meu cos

sense deixar-me cap.

Un calfred intens

balla per cada centímetre de la meva pell

al ritme del batec del meu cor

cada vegada que et mir.