La societat és un paràsit,
et xucla la sang,
et xucla la sang en funció de com ets,
de qui t'agrada,
de com visteixes,
de com parles...
Et fa fer coses molt extremistes
per tal de contentar-la...
ho reconec,
jo vaig fer coses així,
no era mestressa del meu cos.
Els comentaris són com bales,
et foraden la pell i de vegades se'n porten la teva vida.
No escoltes a la gent que importa,
la que et diu que si segueixes així moriràs.
Jo no li tenc por a la mort,
li tenc més por als paràsits que ens controlen
com si fossim titelles,
i la resta,
el públic disfrutant de la seva actuació
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada