dimarts, 27 de febrer del 2018

LLUM

És tot fosc quan no et sent,
passen els dies
i l'únic que fa prendre la xispa
és la teva mirada al llarg del passadís.

Tens un somriure que em lleva les penes,
necessit que em parlis de qualsevol cosa,
només necessit tornar a sentir la teva veu.

Si poses atenció,
podràs escoltar el batec del meu cor
intentant escapar del meu pit.

Tu no te n'adones,
però jo tots els dies t'esper al mateix lloc
per tan sols veure't passar
mentre record tots els moments que hem lliurat.

Se m'escapen petits somriures
al final de cada conversació
i fas envermellir
les meves galtes.

I és per això,
que tenc raó
quan dic,
que ets la llum de la meva vida.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada