dimecres, 28 de febrer del 2018

PRESSONERA DE L’AMOR

Això és extrany,
no sé qué passa al meu interior,
no és normal,
crec que estic somiant.

Un dolor que m’agrada,
situat a l’estòmac
que ressegueix tot el meu cos
causant-me un petit somriure.

Mirar-te és un delit,
sé que està prohibit,
perquè cada vegada que ho faig,
resona una alarma al meu cor.

Tu no m’ho poses fàcil,
em somrius,
i estic perduda,
em porten a pressó...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada