dilluns, 19 d’agost del 2019

FELICITAT



Arribares tu com un huracà
i les teves paraules 
m’enganxaren al teu Instagram...

Havies aconseguit magnetitzar-me
i canviar la meva visió del món
en qüestió d’un parell de segons...

Em mirares... amb els teus ulls tendres...
Em besares... amb els teus llavis prims...
em tocares.... amb les teves fràgils mans...

I vaig pensar,
què més vull?
si estant al teu costat
no hi ha res més 
que em doni aquesta felicitat...

dimarts, 19 de febrer del 2019

VIDRE


De vidre és el meu cor,
més fràgil i més trencadís.
Vulnerable amb el pas dels dies
i inconscientment dèbil a cada nit. 

Els miralls són foscos i opacs 
no em deixen veure amb claretat,
 i la bombeta del dormitori parpelleja 
com aquell foc que bufares per apagar.

De vidre es tornen els meus ulls
en aixecarme tots els dies sense poder parlar
perquè no em fan sentir normal, 
però, avui dia, què és la normalitat?

Intent passar, no fer cas,
però qualque dia aquest vidre trencat
no serà cap tros de vidre,
serà un gran diamant.

diumenge, 8 de juliol del 2018

Gràcies


Donar les gràcies mai no està de més... i jo només vull fer això, donar les gràcies. Aquest ha estat el pitjor any de tota la meva vida, sense cap dubte... hi havia dies en els quals no volia aixecar-me del llit, (i no per motius de son)... no hi havia cap nit que no plorés... la meva vida era completament un desastre... i, encara n’hi ha dies així de dolents, però sempre m’ he pogut recolzar en els meus amics, en tota la gent que m’envolta i en aquest blog de poesia que tant m’agrada escriure... i és que el meu vaixell no s’ha enfonsat del tot gràcies a que m’he pogut recolzar en tot el que he mencionat abans i han hagut moments en els quals m’ han tret més d’un somriure.Estic molt agraïda per tot.
Soc molt afortunada per poder estimar i per poder sentir-me estimada per aquesta gent tan meravellosa que m’envolta....
Només puc dir això, GRÀCIES... i mereixeu que vos doni les gràcies, perquè gent tan important com vosaltres mereix saber que el seu esforç, la seva forma de ser, la seva simpatia i les ganes que li posen a tot, estan reconegudes i lloades... 

No canvieu mai com sou, ningú pot tenir aquest poder... Sou com sou i jo estic molt feliç per haver pogut conèixer-vos així❤️

dissabte, 30 de juny del 2018

NOMS DE CARRERS

M'agrada caminar pels carrers
i fixar-me en el nom de cada un d'ells
fer-me preguntes
mentre intent descobrir
les històries de les quals varen sorgir...

Surt de ca meva plena de curiositat
mirant al detall tota la ciutat
els núvols, els àrbres,
els lletrers i els estels
cercant respostes per conèixer una mica més...

Històries que es formulen al meu cap
al meu cor
bategant amb força
dins una presó...

Cerc al diccionari les paraules que no entenc
fent un índex de la vida
guardat dins una carpeta del meu cervell...

En aquesta vida només estam de pas
i no tot és el que pareix ser
jo t'estim en secret
t'estim dins la meva llibertat...











divendres, 22 de juny del 2018

NOU CURS, NOVA ETAPA...


''De vegades els finals
són el principi d'una nova etapa''
em va dir una persona molt important
dins un silenci que m'atrapa.

Aquests anys tan bons que s'acaben
m'han ajudat a comprendre
que no tot era com deien,
ni tan rosa ni tendre....

En un parell d'anys possiblement estigui
en la Universitat de Barcelona
fent una carrera
per poder arribar a ser professora...

I tot aquí haurà acabat
la meva vida tornarà a començar
amb noves persones i experiències
amb totes les virtuts i conseqüències

Ara estic molt trista
i no puc aturar de plorar
se'n van persones de la meva vida
amb les quals mai voldré
deixar de contactar....

Jo sempre estaré per tothom
gràcies per convertir-me en qui soc
sempre vos estimaré
i ''que tot vos vagi bé'' 



dissabte, 16 de juny del 2018

Punt mort


Estic en punt mort
cada vegada que et cerc
i per molt que et cerqui
no et trob...

Estic en punt mort
cada vegada que em parles
i per por a parlar-te
m’amago dins el fred silenci...

Estic en punt mort
cada vegada que mir enrere
i record moments
en els que el temps no matava...

Estic en punt mort 
en cada situació amb tu
perquè estic al meu món
i tu ets el centre del planeta...


dilluns, 11 de juny del 2018

I'm so hollow


Tornaria enrere aquests anys ,
sabent tot el que hauria de passar
només per poder tornar  conèixer-te 
i reviure cada moment al teu costat...

Dorm núa sota el llit,
arropada pels silencis més profunds,
sentint la calor dels llençols
i l'intens fred de la nit...

Record la sincronia dels teus llavis
pronunciant el meu nom amb tendresa
unes lletres que converteixes en màgiques
perquè tenen la sort
de sortir de la teva boca amb delicadesa...

Si veig els teus ulls...
calma... 
calma i serenitat...
aparèixes quan ho creia tot perdut
però em tranquilitza estar al teu costat...

Tornaria enrere aquests anys...
i no només una sola vegada...
tornria enrere totes les que facin falta
per xiuxiuejar-li al destí:
''gràcies per posar-li al meu camí''...


Les cançons següents em transmeten molta calma i serenitat... Hi ha dues coses en aquest món que em relaxen més que les altres, Una d' elles és escriure poesia (encara que no ho faci massa bé, em tranquilitza igual i sent que puc contar tot el que passa al meu interior, i quan ho faig, em sent millor persona) i l'altra cosa és escoltar música, i m'agrada tota la música (menys el reggaeton o el trap), des de cançons de música clàssica alemanya o anglesa, fins a cançons en català de grups no molt coneguts entre gent del meu entorn... sempre m'han mirat de forma un poc extranya per això. Però em sent ben orgullosa....