De vidre és el meu cor,
més fràgil i més trencadís.
Vulnerable amb el pas dels dies
i inconscientment dèbil a cada nit.
Els miralls són foscos i opacs
no em deixen veure amb claretat,
i la bombeta del dormitori parpelleja
com aquell foc que bufares per apagar.
De vidre es tornen els meus ulls
en aixecarme tots els dies sense poder parlar
perquè no em fan sentir normal,
però, avui dia, què és la normalitat?
Intent passar, no fer cas,
però qualque dia aquest vidre trencat
no serà cap tros de vidre,
serà un gran diamant.
