FELICITAT

Arribares tu com un huracà

i les teves paraules 

m’enganxaren al teu Instagram...

Havies aconseguit magnetitzar-me

i canviar la meva visió del món

en qüestió d’un parell de segons...

Em mirares... amb els teus ulls tendres...

Em besares... amb els teus llavis prims...

em tocares.... amb les teves fràgils mans...

I vaig pensar,

què més vull?

si estant al teu costat

no hi ha res més 

que em doni aquesta felicitat...

VIDRE

De vidre és el meu cor,

més fràgil i més trencadís.

Vulnerable amb el pas dels dies

i inconscientment dèbil a cada nit. 

Els miralls són foscos i opacs 

no em deixen veure amb claretat,

 i la bombeta del dormitori parpelleja 

com aquell foc que bufares per apagar.

De vidre es tornen els meus ulls

en aixecarme tots els dies sense poder parlar

perquè no em fan sentir normal, 

però, avui dia, què és la normalitat?

Intent passar, no fer cas,

però qualque dia aquest vidre trencat

no serà cap tros de vidre,

serà un gran diamant.